HISTÒRIA I ACTUALITAT
Els Mèlich van arribar a l'Argentera l' any 1912, procedents de Benifallet, Ribera d'Ebre, descendents dels musulmans que poblaren aquelles terres i s'emparentaren amb els Aragonès de cals Ramons, la casa més antiga de les cinc que formaren l'Argentera: Cals Ramons, Ca l'Agustí, Cal Marian, Cal Racó i Cal Trucafort.
SITUACIÓ. L'Argentera està situada a la província de Tarragona , comarca del Baix Camp. El nombre d'habitans és de 132, la superfície és de 9,84 km2, l'altitud és de 344 m i les coordenades són Lat 41º 06' N i Lon 0º 52' E. Està situada dalt d'un turó i envoltada de muntanyes: El Coll Rodó, la serra de l'Argentera i la muntanya d'Escornalbou (terme de Riudecanyes). Segons els arxius, l'Argentera es va formar als voltans de l'any 1100, durant el regnat d'Alfons I i Sancha de Navarra, amb gent procedent de poblacions de l'Aragó i que eren majoritàriament pastors, motiu pel qual la majoria de cognoms són Cabré i Aragonès, i per la unió dels dos es formés el cognom Crusat , tots tres majoritaris al poble antigament.
ACTUALITAT. Avui dia el poble es manté de jubilats i com a segona residència, sols queden 4 o 5 granges i pocs trossos de terra conreada. Últimament estan instal·lan un parc eòlic a la serra que està donant algun lloc de treball als joves del poble,
però la majoria treballa fora, com jo des de fa molts anys.
També hi ha una casa de colònies de la Parròquia de Sant Joan de Tarragona.
L'Argentera compta amb uns serveis excepcionals pel poble que és: piscina, poliesportiu, casal, botiga, bar-restaurant, cinema a l'estiu , vedat de caça, reserva natural i pròximament zones d'exclusió de caça.
|
|
Curiositats i Costums
- MUNTANYES. Coll Rodó, la Parrica, Morral de Vilanova, Morral Blanc, Moster, Endarrocada, Puigferrós, Escornalbou.
- FONTS. Vella, la Bartra, les Xiques Guapes, del Campet, del Canyà, Joncaral, Roca Nora, del Ferro, del Maiet, del Patrò, la Deumera, dels Pastors, d'en Serrahí ,del Galàpat, Aigua Negra, dels ermitans, de l'Apeadero, del Carretell.
- RENOMS. Boscallet, Alberta, Minguet, Samarró, Fanxec, Rofes, Busquets, Sicu-Pep, Pep, Saco, LLúçia, Aureta, Marian, Agustí, Clemen, Anton del Forn, Patoni, Manxa, Guix, Mason, Munda, Fedricu, Camprubí, Saló, Dominica, Esperança, Pelfu, Miquelet, Florencio, Joanet Picapedrer, Ferrer, Baldomero, Blai, Cintet, Cabussó, Pere-Trillà, Racó, Dunisio, Josepeta, Musset, Pascaló, Marquet, Basora, Úrsula, Ros, Quicu, Cabré, Porxet, Guillem, Trucafort, Pere-Viudo, Paquel, Catxa, Marcelina, Miquel de la Trilla, Pepet del Convent, L'hostal, Miquel-Guillem, Xantxo, Mèlich, Ramons.
- EINES. Càvec de punta, càvec de boca, xapo, espiocs, aixadó, aixada de punta, aixada de brossa, pic, pala, falç, falçó, falçonet, corbella, rasclet, podall, dalla, destral, xorrac, xorrac de dues mans, mall, maceta, mandoble, pistolet, escarpa, punxó, parpal, parpalina GUARNIMENS. cabussó, morralles, ramal, llongues, bocado, bast, bastet, aubardó, sàrria, singla, sofra, reculans, tafarra ,pitrera, cella, vencilló, civadé, bos, ganxos, pedreres, escaletes.
- FESTES TRADICIONALS. Sant Antoni. Festa delsl caçadors. La nit abans es prepara el ROMESCU compost per escarola de cabell d'àngel, bacallà i una picada. Es deixa reposar d'un dia per l'altre i la nit de Sant Antoni es menja de primer plat. De segon es menjava la caça del dia, aixó quan n'hi havia. Acabat el sopar comença el millor de la festa, es fan jocs que es perden en la memòria dels temps. Es comença pel BRUMEROT, la gent encara està sencera, es segueix amb L'ESCARBAT, el NAS O ORELLA, el RELLOTGE, etc. Quan la gent ja està una mica calenta es juga a la GALLINETA i, per acabar-ho, al JO TE L'ENCENDRÉ. Si es pot jugar a tot i que no te l'encenguin, ets un bon TONI.
- AUS. Àliga, ànec collverd, ànec cabussó, barba-roig, cadernera, cua-roja, cucut, duc, esperver, fumada, garsa, gaig, gralla, griva, becada, merla, mussol, pardal, pastorella, pinsà, perdiu, òliva, falcó, gafarró, estornell, verderol, sibeca, corp, ulldebou, puput, tort, picot.
Correu
pmg@tinet.fut.es. i pmg@argentera.tinet.org
© Copyright pmelich - 2004
|
L'ARGENTERA A LA TARDOR
pàgina actualitzada el 30.10.2004